POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 588
  Total Poemes: 13900
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
Pessarrodona i Artigues, Marta

Pessarrodona i Artigues, Marta

erroresrecomendar

Marta Pessarrodona i Artigues (Terrassa, Vallès Occidental 1941) és una poetessa i crítica literària catalana. Ha estat lectora d'espanyol a la Universitat de Nottingham el 1986 i ha coordinat la Comissió Internacional per a la Difusió de la Cultura Catalana, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Té diversos treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, i ha traduït, Susan Sontag, Doris Lessing, Erica Jong, Simone de Beauvoir i Marguerite Duras. La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record, però amb compromís feminista. Habitualment escriu articles a Avui i El Temps. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi


Obres
Primers dies de 1968 (1968)
Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969)
Vida privada (1972)
Memòria (1979)
A favor meu, nostre (1981)
Berlin suite (1985)
Homenatge a Walter Benjamin (1988)
Les senyores-senyores ens els triem calbs (1988)
Nessa: narracions (1988)
Tria de poemes (1994)
L'amor a Barcelona (1998)
Fauna (1994)
Barcelona, una nova ciutat europea (1995)
Montserrat Roig: un retrat
Maria Aurèlia Capmany: un retrat
Frederica Montseny: un retrat
El segle de les dones (2002)
Virginia Woolf in the Midlands (Londres. Anglo-Catalan Society, 2004)
Caterina Albert: un retrat, amb fotografies de Pilar Aymerich (Institut Català de la Dona, 2005)
Mercè Rodoreda i el seu temps (2005)
Donasses. Protagonistes de la Catalunya moderna (2006).
http://ca.wikipedia.org/wiki/Marta_Pessarrodona_i_Artigues


Marta Pessarrodona
{ Barcelona, 1941 }
Marta Pessarrodona Artigas nació en Terrasa, Vallès Occidental, provincia de Barcelona en 1941. Fue lectora de español en la Universidad de Nottingham y comisaria de la exposición y seminario sobre el grupo de Bloomsbury en Barcelona en 1986; ha coordinado la Comisión Internacional para la Difusión de la Cultura Catalana, del Departamento de Cultura de la Generalitat de Cataluña.

Entre sus aficiones, aparte de leer incansablemente, figuran practicar Golf, Tenis y entre sus pasiones se pueden mencionar algunas ciudades como Londres, Berlín, Zurich o Dublín en Europa, Buenos aires en Iberoamérica y Jerusalén en Oriente. Ama los perros y siempre tiene al menos uno en su casa.

Se considera una estudiante eterna de la lengua alemana, con una especial nostalgia borgiana por la lengua latina. Su devoción hacia el grupo de Bloomsbury la ha llevado a traducir o editar obras de Forster y Woolf así como biografías y correspondencia del matrimonio Woolf. Ha traducido a escritoras como Susan Sontag, Doris Lessing y Erica Jong.

Obras
Primers dies de 1968. Poesía.
Vuit poemes, 1964. Poesía.
Setembre 30, 1969. Poesía.
Vida privada, 1973. Poesía.
Memòria i Barcelona, 1979. Poesía.
A favor meu, al nostre. Desconocida: LaSal, 1981. Poesía.
La búsqueda de Elizabeth. Cuento. En: Doce relatos de mujeres. Navajo, Ymelda (ed.) . Madrid: Alianza, 1982, pp. 147-161. Cuentos.
Poemes 1969-1981, 1984. Poesía.
Berlin Suite. Barcelona: Mall S.A., Edicions del, 1985. Poesía.
Narracions / Nessa. Barcelona: Plaza y Janés, 1988. Cuentos.
Homenatge a Walter Benjamin. Barcelona: Columna Edicions, 1989. Poesía.
Tria de poemes. Barcelona: Columna Edicions, 1994. Poesía.
Fauna. Barcelona: Thassàlia S.A., Editorial, 1994. Novela.
Montserrat Roig : un retrat. Barcelona: Entidad Autónoma del Diario Oficial y de Publicaciones, 1994. Biografía.
Ever more, ficcions. Barcelona: Península. Edicions 62, 1995
Maria Aurèlia Capmany, un retrat. Desconocida: Institut Català de la Dona, 1996. Biografía.
L'amor a Barcelona. Barcelona: Columna Edicions, 1998. Poesía.
http://www.escritoras.com/escritoras/escritora.php?i=181

Biografia

Marta Pessarrodona i Artigues Terrassa, (Vallès Occidental 1941). Poetessa i crítica literària. Ha publicat Primers dies de 1968 (1968), Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria (1979) i A favor meu, nostre (1981), que ha aplegat, amb la incorporació de poemes inèdits, a Poemes 1969-1981 (1984). Posteriorment ha publicat Berlin suite (1985). Té diversos treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, i ha traduït, entre d'altres, Marguerite Duras. La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record. Ha continuat la seva producció poètica en el volum Homenatge a Walter Benjamin (1988) i s'ha iniciat en el conreu de la narració amb Les senyores-senyores ens els triem calbs (1988) i Nessa: narracions (1988). Ha continuat la seva obra poètica amb Tria de poemes (1994) i L'amor a Barcelona (1998), la d'assaig amb La dimensió europea de la cultura catalana (amb altres autors, 1992) i la de prosa de no-ficció amb Fauna (1994), Barcelona, una nova ciutat europea (1995) i les biografies Montserrat Roig: un retrat, Maria Aurèlia Capmany: un retrat i Frederica Montseny: un retrat. També ha escrit els guions Imatges (per al cinema, 1988) i Patir, passió, pastitxo: abans de la funció (per a la ràdio, 1989).

Obra

L'amor a Barcelona

Documentació

Article publicat al diari “Avui” el 21/05/01 per Marta Pessarrodona


Dramatisme


Estic dubtant, sense cap frivolitat, entre si és més dramàtica la situació a l'Orient Pròxim ara mateix o la cultura a Catalunya des de la mort del defuntiño, valgui la redundància. Entre escalada bèl·lica per un costat i escalada de closques culturals per un altre nostrat, no sé pas amb què quedar-me. Hi ha, per acabar-ho d'adobar, el perill de l'endogàmia. Em refereixo concretament a l'excel·lent article de Sam Abrams, "Poesia", sí o no, aparegut diumenge passat en aquest mateix diari, l'AVUI, i en aquesta mateixa secció, on l'autor -per cert, un poeta- fonamentalment meditava sobre el contrasentit d'un gremi d'editors i llibreters catalans entestats a foragitar la poesia el proppassat Dia del Llibre i la Setmana de la Poesia barcelonina, per tant catalana, perquè que jo sàpiga Barcelona és la capital del meu país, Catalunya. També, de formació judeocristiana, com la de la majoria de gent d'aquest país, amb la particularitat que no gasto el radical chic de progre dels anys seixanta que em fa culpar Nord amèrica de tots els mals, no poso la nota a peu de pàgina de la culpabilitat israeliana i la bondat palestina sense màcula. En conseqüència, admiro i penso que admiraré sempre l'actual societat israeliana, que entre moltes d'altres coses ha ressuscitat una llengua, exaltada pel nou (progrés) i enamorada del vell (poesia, per exemple) per dir-ho foixanament, mentre penso que una bona jubilació per a Ariel Sharon, cap d'Estat israelià, i per a Iàsser Arafat, cap de l'Autoritat Palestina, supervivents d'antics enfrontaments, seria un bé comú. També ho és que l'administració Bush, finalment, hagi decidit nomenar un enviat a la zona, perquè, tal com van les coses, la recentment famosa màxima de Colin Powell "Assistir no insistir", com a resposta a la insistència en la pau de l'administració Clinton, ha demostrat ser totalment inoperant, letal i perillosa no sols a la zona, ans també per al món occidental. Recordem les conseqüències que vam patir arran de la inestabilitat al Pròxim Orient aquí mateix als anys setanta.
Tornant a l'altre dramatisme, la poesia a Catalunya, què podem dir? Llegint l'esmentat article se'm va acudir, sempre foixiana, exaltar-me pel nou, la informàtica, sense oblidar el meu amor pel vell, la poesia. Crec sincerament que pel bé de tots, administracions, institucions (públiques i privades), els/les poetes no cal que publiquem un llibre de poesia mai més o, si més no, que esperem per adoptar la forma de llibre que la nostra obra es tradueixi a d'altres llengües (castellana, anglesa, per exemple) i estalviem maldecaps als departaments de Cultura institucionals, a les universitats, a les associacions d'escriptors de tota mena i, en especial, als editors i llibreters. Armats d'una bona agenda electrònica podem transmetre perfectament la nostra obra, prenent cura, això sí, que les adreces estudiantils siguin secretes, no fos cas que expedientessin el pobre estudiant de filologia catalana que la rebés. Ja se sap que la caça i captura i posterior execució de l'escriptor català viu en els departaments de filologia catalana ja voldrien saber-la practicar tant els soldats israelians com els membres de Hamàs, guàrdia personal de l'autoritat palestina. Mentrestant, més val que els que intentem practicar la poesia deixem que s'aixequin nous assentaments: teatres, universitats, editorials, llibreries... no fos cas que hi prenguéssim mal tots plegats. La cultura de la closca ha triomfat: rendim-nos! Esclar, també hi ha la possibilitat de comprar informàticament, i llibres de poesia estrangers, i anar a llegir poemes a Galícia o al País Basc, abans que hi triomfi la reconquesta espanyola, per no dir a Irlanda o a Polònia, on els cauen premis Nobel i de literatura i, per a més inri, per l'obra dels seus poetes. Deixem la Setmana de la Poesia de Barcelona, les celebracions de l'Aula de Poesia com a rara avis i plantegem-nos seriosament la celebració del Dia del Llibre a Estocolm, per exemple, capital d'un país tan pobre i endarrerit (!) que convida fins i tot poetes catalans per a tal diada.
Tot amb tot, com el personatge de Truffaut als Quatre-cent coups, enfront de tant dramatisme poso espelmes a alguns dels meus mites. Per exemple, una espelma a Mercè Rodoreda, una narradora amarada de poesia, que el dia que la vaig conèixer va parlar de "vanitat" i manca de "veritat", quelcom que es pot aplicar molt bé a la majoria dels rectors culturals (privats i públics, insisteixo) actuals. Una altra a Maria Aurèlia Capmany, sempre tan respectuosa i promotora de la poesia, i tan cívica que criticava el que més estimava: els barcelonins -per tant, els catalans- tan cursis com per dir palau de qualsevol casa senyorívola. Una altra a Montserrat Roig, no cal ni dir-ho, respectuosíssima amb la poesia, que des de la seva narrativa circumstancial (periodisme) hauria aixecat una veu clamorosa enfront de tanta bajanada. (Per cert, ¿podríem estalviar uns quants maons per commemorar que fa deu anys que no les tenim entre nosaltres?) També una altra espelma a Doris Lessing, narradora i Premi Catalunya, que no sap viure sense poesia i que una vegada es va emmascarar sota pseudònim per demostrar la inèrcia dels editors, la poca professionalitat de la crítica i la passivitat del lector.
Amb permís de Josep Maria Castellet, potser ha arribat l'hora del lector, de l'aixecament amb armes poètiques del lector que, en definitiva, és l'únic que valora l'escriptor, si ho és de veres.

Links

http://www.escritoras.com/escritoras/escritora.asp?i=181

Montserrat Pessarrodona a Escritoras.com

http://www.idfconvergencia.org/arxiu/llibre/132.shtml

Marta Pessarrodona

http://www.llibreweb.com/lipmic/Pluricat/eng/pessarrodona.htm

La Il·ustració Poètica Metropolitana & Continental

http://www.mallorcaweb.com/Mag-Teatre/pessarrodona/pessarrodona.html

Marta Pessarrodona a Mallorcaweb

http://www.xtec.es/~jducros/Marta%20Pessarrodona.html
Subir