POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 589
  Total Poemes: 13916
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
Pi i Sunyer, Carles

Pi i Sunyer, Carles

erroresrecomendar

Va néixer el 29 de febrer de 1888 a la ciutat de Barcelona, sent fill de Jaume Pi i Sunyer i germà de Santiago Pi i Sunyer i August Pi i Sunyer. Des de l'any 1915 exercí la docència a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis de Sants i l'Escola Superior d'Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya, que dirigí des l'any 1919 fins que se separà del càrrec, l'any 1926, per circumstàncies polítiques. Poc temps més tard va redactar "L'aptitud econòmica de Catalunya" (1927-1929).

Morí el 15 de març de 1971 al seu exili de Caracas (Veneçuela
Fou escollit diputat a les Corts Espanyoles en les eleccions generals de 1931, esdevenint Ministre de Treball i Planificació Social en el Govern de Diego Martínez Barrio entre l'octubre i el desembre de 1933.

Diputat del Parlament de Catalunya en proclamar-se la República l'any 1931, va militar a Esquerra Republicana de Catalunya, partit del que en fou president entre els anys 1933 a 1935. Fou nomenat Conseller de Finances de la Generalitat de Catalunya en l'última remodelació del govern provisional de Francesc Macià, i posteriorment l'any 1933 Conseller Delegat i Finances en el govern estaturari de Macià. Així mateix fou alcalde de Barcelona en dos períodes diferents: entre febrer i octubre del 1934, i entre febrer del 1936 i juliol del 1937. Durant la Guerra Civil (1936-1939) fou Conseller de Cultura (1937-1939).

Es va exiliar, primer a França i després a Londres, on va presidir el Consell Nacional de Catalunya (1941-1945), i fou membre del Govern de Generalitat a l'exili. Durant aquesta estada va realitzar una notable obra d'investigació sobre Andrés Bello, Francisco de Miranda i altres emigrats veneçolans a Anglaterra. Restà a Londres fins al 1952, any en que decidí traslladar-se a Caracas, contractat pel Ministerio de Fomento, on va col·laborar a la Comisión Venezolana de Normas Industriales (COVENIN).

Professor de la Universitat Central de Veneçuela, romangué a Caracas escrivint sobre els temes històrics iniciats a Londres, així com llibres de literatura, en prosa i en vers, tant en castellà com en català. També continuà treballant en nombroses monografies en català, de caràcter econòmic, social i literari - tal i com ja havia fet a Barcelona - a les que afegeix els resultats dels seus estudis d'història veneçolana. Col·laborà en les revistes Boletín de la Academia Nacional de la Historia, Revista Nacional de Cultura, Revista Shell i el Boletín Histórico de la Fundación John Boulton, així com en alguns diaris. Edità el volum "Coses i gent de Caracas" (1958), i algunes monografies com Miranda i Casanova (1969).

La major part dels seus escrits van ser publicats de forma pòstuma, començant pel llibre que estaba imprimint-se quan morí: El general Robertson, un pròcer de la Independència. És autor també d' Apunts per a la història de la indústria cotonera catalana (1952), El comerç de Catalunya amb Espanya (1939) i d'unes importants memòries.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_Pi_i_Sunyer
Subir