POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 591
  Total Poemes: 13919
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
Pujols i Morgades, Francesc

Pujols i Morgades, Francesc

erroresrecomendar

L'escriptor, crític d’art, poeta i filòsof català, Francesc Pujols i Morgades, va néixer a
Barcelona l'11 d'agost de 1882.
Obtingut el grau de batxiller, va renunciar als estudis d'enginyeria a què l'empenyia son
pare i estudià filosofia pel seu compte. Començà a fer versos mentre estudiava el
batxillerat. Dos dels seus poemes, Idil·li i Balada de les festes van obtenir,
respectivament, la Flor Natural i el primer accèssit als Jocs Florals de 1903 [1],
celebrats a Barcelona amb tota la pompa de l'època. Aquest doble triomf li valgué
l'amistat del poeta Joan Maragall, que era membre del jurat.
El 1904 publicà el Llibre que conté les poesies de Francesc Pujols, amb un pròleg de
Joan Maragall, el qual el presenta com un representant de la seva teoria sobre la
"paraula viva". Des d’aleshores va deixar de fer versos (tot precisant que no fou ell qui
abandonà la poesia, sinó la poesia qui l’abandonà a ell), el cert és que el sentit poètic el
va acompanyar sempre, com ho revela tota la seva obra.
El 1906, sota el pseudònim d'Augusto de Altozanos publicà una obra insòlita i
agosarada: El nuevo Pascual, subtitulat Manual de la Prostitución, la qual li valgué que
augmentés la seva fama de cínic i d'extravagant. Aquesta obra, freudiana i surrealista,
era escrita en un castellà ( o espanyol) traduït directament del català ( " aquello que se
hace", per exemple) amb el propòsit, segons que deia l'autor, de retornar a la llengua de
Cervantes la frescor que havia perdut per obra i desgràcia dels escriptors acadèmics i
amanerats del segle XIX. A més a més, descobrí que tots els escriptors catalans que
durant el segle XIX escrivien en llengua castellana ( o espanyola) van morir tísics.
Des del 1908, en què fou designat secretari de l'agrupació Les Arts i els Artistes, es
dedicà a la crítica d'art i col·laborà en nombroses publicacions de l'època: "El Poble
Català", "Las Noticias", "La Publicidad", "La Revista Nova", "Vell i nou", "Mirador",
http://www.histocat.cat/pdf/fpujols.pdf
Subir