Vicente Wenceslao Querol Campos (n. València el 30 de setembre de 1836, m. Bétera, 24 d'octubre de 1889),

poeta espanyol vinculat al Realisme. • Va estudiar llatí en l'Escola Pia i Dret en la Universitat de València. Va fundar la societat poètica L'Estrella. En 1856 va llegir en l'Acadèmia de San Carlos la seva oda A les Belles Arts, que li va donar molt renom. Amb Teodoro Llorente Falcó va ser Querol un dels iniciadores dels jocs florals de València. Va traduir els poemes de Byron. Va ser sotsdirector dels ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant. Va viure algun temps a París. Va ser Cavaller de l'Ordre de Carlos III i del Crist de Portugal.

Obra Les seves poesies es van reunir en un volum titulat Rimes, del que es van fer dues edicions, 1877 i 1891, prologades respectivament per Pedro Antonio d'Alarcón i pel seu amic Teodoro Llorente. A aquests llibres cal afegir les Poesies desconegudes editades per Luis Guarner, a qui es deu també el text editat per la col·lecció Clàssics Castellans de Espasa-Calp. La seva poesia obeïx a impulsos externs i interns. ALS primers responen les seves epístoles, com les dirigides a Alarcón sobre la poesia i a Gaspar Núñez d'Arce sobre el seu llibre Crits de combat, així com les seves odes "A María", "A Crist", "A la Guerra d'Àfrica" etcètera. Pròxims a aquests poemes estan els seus poemes filosòfics ("Oreneta de tardor", "A un filòsof cristià"), mitològics, les seves cançons i les seves poesies d'ocasió. AL segon tipus d'impulsos, els interns, responen les seves Rimes, 14 poemes breus que canten de manera ràpida, condensat de vegades, sentiments profunds senzillament expressats, àdhuc amb certs resabios retòrics que desdiuen del seu to i fins i tot moralitats ocasionals. En aquest segon grup, no obstant això, se situen els seus poemes de tema familiar, que són els més celebrats; reflecteixen una realitat quotidiana, potser prosaica, però no per això menys entranyable. Dedica catorze "A la memòria de la seva germana Adela", i quintetos dempeus trencat "A la Nochebuena", "ALS seus ancians pares", "A un arbre", "Oració" etcètera. Apareix en aquests poemes el tòpic de la llar com refugi de les tempestats del món. "Absent" és el fermall d'aquesta sèrie, una pintura sòbria i familiar del seu paisatge nadiu. En el seu lírica amorosa, influïda per Bécquer, destaquen les seves tres "Cartes a María".

L'estil de Querol tendeix una miqueta a la retòrica clasicista, però va tenir entre les seves admiradors a Miguel de Unamuno, els poemes dels quals hogareños li deuen no poc. La seva poesia s'assembla a la de Aleardo Aleardi, pel seu amor a la forma clàssica, modelant conceptes elevats i transcendentals.

Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Vicente_Wenceslao_Querol