Ricard Ripoll (Sueca, 1959) és professor de literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona. Dirigeix el GRES (Grup de Recerca sobre Escriptures Subversives), organitza col·loquis internacionals (sobre l’escriptura fragmentària, 2001; sobre les estratègies de l’il·legible, 2003; sobre Lautréamont per al 2006). Ha escrit diversos articles sobre Lautréamont, Nerval, Nathalie Sarraute, San-Antonio, Martí i Pol... La seva obra s’inscriu en una nova textualitat nascuda d’algunes experiències modernes d’autoficció. Ha publicat les autoficcions poètiques Els encontres fortuïts (Viena, 2001) i La memòria dels mots (3i4, 2003) i la novel·la L’Espai dels Impossibles (March Editor, 2005) que s’inscriu en la col·lecció Palimpsest on també ha publicat la traducció de l’obra completa d’Isidore Ducasse, comte de Lautréamont (Els Cants de Maldoror, les Poesies, Cartes).

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
http://www.escriptors.cat/autors/ripollvr/pagina.php?id_sec=726

Ricard Ripoll i Villanueva va néixer a Sueca (Ribera Baixa) el 6 de novembre de 1959. Els seus pares van emigrar cap a França per raons econòmiques quan ell tenia dos anys. Va viure a Boulogne-Billancourt, molt a prop de les fàbriques de la Renault, a l’illa Seguin i, més tard, va estudiar a la Sorbonne-Nouvelle aconseguint la "Maîtrise de Lettres Modernes" que li va permetre, després de vint anys, tornar al seu país. S’instal·là a Barcelona, presentà una tesina sobre Le Clézio i una tesi doctoral sobre Philippe Sollers. Al mateix temps havia guanyat unes oposicions d’agregat de batxillerat i era professor de llengua i literatura franceses en diversos instituts (Igualada, Val d’Aran, Martorell, Sabadell, Cerdanyola...). Des del 1992 és professor titular a la Universitat Autònoma de Barcelona on dirigeix el GRES (Grup de Recerca en Escriptura Subversives).

Va començar publicant poesia gràcies a premis locals com el Premi Divendres Culturals o el Premi Alzina de Cerdanyola. Aquests llibres han estat publicats per Muñoz Moya i Montraveta el 1986. En aquell moment estava lligat a diferents moviments culturals del Vallès i va participar a la revista Metzina, feta a Sabadell, que només va tenir dos números. Per raons personals els seus projectes literaris coneixen en la dècada dels noranta una suspensió de visibilitat i no publicarà res més fins l’any 2001 després de guanyar el XXXIV Premi de Poesia i prosa poètica “Joan Teixidor” 2000 amb Els encontres fortuïts, un poemari de clara adscripció al surrealisme francès. A partir d’aquest llibre comença a interessar-se a la figura de Lautréamont com a símbol de la radicalitat en literatura. Tradueix l’obra completa de Ducasse i queda finalista el 2002 del Premi Vidal Alcover de Traducció de Tarragona. El 2006 guanya, ja amb la traducció publicada, el Premi Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció poética.

És autor de nombrosos articles sobre literatura. Ha treballat sobre Martí i Pol, Le Clézio, Nerval, Sollers, Sarraute, entre d’altres. Amb el GRES prepara col·loqui internacionals i publica llibres de teoria literària: L'écriture fragmentaire - Théories et pratiques (2005) i Stratégies de l'illisible (2006), a les Presses Universitaires de Perpignan.

Pel que fa a la traducció ha traduït autors catalans i espanyols a les revistes digitals Le jardin des muses i Ecrits Vains? sempre amb la voluntat de donar a conèixer la literatura catalana al públic francòfon i, actualment, dirigeix la col·lecció “Palimpsest”, a l’editorial March, on es publiquen autors francòfons en català: Isidore Ducasse, Maurice Blanchot, Marguerite Yourcenar, Marcel Schwob, Robert Desnos...

per Ricard Ripoll

http://www.pencatala.cat/ctdl/traductors/ricard_ripoll/