POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 646
  Total Poemes: 15668
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
SALVAT-PAPASSEIT , JOAN

SALVAT-PAPASSEIT , JOAN

erroresrecomendar

Joan Salvar-Papasseit va néixer a Barcelona el 1894 i hi mor el 1924.

És el màxim representant dels moviments avantguardistes que es desenvoluparen a Catalunya entre els anys 1917 i 1924. D'origen molt humil, de bona hora manifestà unes idees completament diferents de les del Noucentisme oficialesc. La seva obra respon a la seva mentalitat d'anarquista idealista i sentimental. La revolta de Salvat -revolta que és tant político-social com literària- el duu a publicar una sèrie de manifestos: Mots propis, Concepte del poeta, i Contra els poetes en minúscula, on exposa tesis revolucionàries.

Més endavant, però, evoluciona vers un estil més personal, més pausat; es manifesta, aleshores, ple de tendresa, d'amor i de sensualitat. Tot i que la salut del poeta va essent minada per la tuberculosi, el seu esperit mostra cada vegada més desigs de la vida.

La fatal malaltia estroncà la ja madura producció poètica quan Salvat tenia justos els trenta anys.
http://www.uoc.edu/lletra/especials/folch/salvatpa_bio.htm


Su padre era Joan Salvat i Solanas, fogonero en un barco de la Compañía Transatlántica que hacía el trayecto Barcelona-Cádiz. Murió en un accidente en 1901. Su madre, Elvira Papasseit i Orovitx, quedó sin medios económicos para mantener a Joan y a otro hermano suyo más pequeño. En 1906, el autor comenzó a trabajar como dependiente en una droguería. Más tarde, intentó abrirse camino como escultor.

En 1911, junto con otros amigos, constituye el Grup Antiflamenquista Pro-Cultura, de carácter anarquista y panfletario. A partir de 1914 se introduce en los círculos independentistas más radicales. Ese mismo año empieza a trabajar en la redacción de la revista Los Miserables, de orientación anarquista asi como de bibliotecario del Ateneu Enciclopèdic Popular. Da inicio por entonces a la serie de artículos que luego recogerá en el volumen Humo de fábrica, y se afilia a las Juventudes Socialistas.

En 1916 es condenado a dos meses y un día de prisión a causa de un artículo suyo, publicado en Los Miserables, titulado "Un pueblo, Portugal". Tras salir de prisión empieza a trabajar como encargado de la sección de librería en las Galerías Layetanas. Por entonces recibe la influencia del artista uruguayo Rafael Barradas, promotor del vibracionismo, y comienza a interesarse por la literatura de vanguardia. En 1917 da inicio a la publicación de sus aforismos en la revista Un enemic del Poble (Un enemigo del pueblo), subtitulada Fulla de subversió espiritual. Gracias a su trabajo en la librería se relaciona con otros poetas catalanes, como J.V.Foix, Josep Maria Junoy o Joaquim Folguera. Ese mismo año debuta como crítico de arte en la revista Vell i Nou.

Su primer poema, Columna vertebral:Sageta de foc, se publica a finales de 1917. En él está ya clara su concepción de la poesía de vanguardia como instrumento para atacar las convenciones burguesas. En 1918 edita la revista Arc-Voltaic, de un único número, con evidentes influencias del futurismo. Ese mismo año contrae matrimonio con Carme Eleuterio i Ferrer, tras seis años de noviazgo, pero poco después cae enfermo de tuberculosis. A partir de entonces comenzará un interminable rosario de estancias en sanatorios y casas de salud, que sólo concluirá con su muerte.

En 1919 nació su primera hija, Salomé. Ese mismo año publica su primer libro de poesía, Poemes en ondes hertzianes, que recoge poemas escritos desde 1917. Empieza su carrera como editor, a partir de 1920 con la empresa Llibreria Nacional Catalana. En 1920 realiza también un breve viaje a París. Colabora en varias publicaciones, con artículos de exaltación catalanista. En julio de ese mismo año redacta y publica el manifiesto Contra els poetes amb minúscula. Primer manifest futurista català. Su ideario de entonces funde catalanismo y vanguardismo; él mismo gustaba de definirse como "poetavanguardistacatalà".

En 1921 inicia una nueva revista, Proa, de la que aparecerán sólo dos números. En abril de ese año se publica su segundo libro de poemas, L'irradiador del port i les gavines, con textos escritos entre 1919 y 1921. En invierno es internado en el sanatorio de La Fuenfría, en Cercedilla (Madrid); en este tiempo escribe los poemas que formarán su tercer libro, Les conspiracions, que aparecerá en 1922. En estos poemas desarrolla sus ideas independentistas más radicales, proponiendo para Cataluña una solución semejante a la de Irlanda, independiente desde 1916.

Su segunda hija, Núria, que sólo vivirá dos años, nace en 1922. A finales de ese mismo año publica su cuarta obra poética, La gesta dels estels. En 1923 le sigue el que la crítica considera el mejor de todos sus libros, El poema de la rosa als llavis. Al año siguiente, el 7 de agosto de 1924, sucumbe finalmente a su enfermedad. Al año siguiente, de forma póstuma, se publicó su sexto y último libro de poesía, Óssa menor.


Obra
Artículos en español Glosas de un socialista, 1916
Humo de fábrica, 1918

Poesía Poemes en ondes hertzianes, 1919
L'irradiador del port i les gavines, 1921
Les conspiracions, 1922
La gesta dels estels, 1922
El poema de la rosa als llavis, 1923
Óssa Menor, 1925
http://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Salvat-Papasseit

Barcelona, 1894-1924. Poeta. De formació autodidacta i extracció proletària és un del representants més significatius de l’avantguarda històrica a Catalunya. Orfe de pare, des del 1901 visqué a l’Asilo Naval Español. A partir de 1906 fins el 1917 va fer oficis ben diversos, des d’aprenent d’adroguer fins a vigilant nocturn al moll. Cap el 1914 havia ingressat a la «Juventud Socialista» per la qual cosa començà a escriure a publicacions revolucionaries com ara Los Miserables, La Justicia Social de Reus i Sabadell Federal, des del 1915. S’inspirà en l’anarquisme i inicià una defensa aferrissada de la classe obrera. Utilitzà normalment el pseudònim de Gorkiano. Molts d’aquest articles foren reunits a Glosas de un socialista (1916). Aquest és un període on té preferència la llengua castellana i on s’aboca a la crítica politicosocial. La seva obra assagística comprèn tres reculls: Humo de fábrica (1918) amb un pròleg de l’escriptor Àngel Samblancat on incorporà molts articles de les Glosas, els textos dels Mots propis (1917-1919) publicats a la revista Un Enemic del Poble, reflexions morals sobre l’home inspirats en la filosofia de Nietzche i l’ideari de Torres-Garcia i, finalment, La ploma d’Aristarc, que no arribà a publicar.

El 1918 es casà amb Carmen Eleuterio. Del matrimoni van néixer dues filles, Salomé i Núria, a les quals dedicà Els nens de la meva escala: dites d’infants (1926). A partir de l’any 1919 es va fer càrrec de la secció de llibreria de les Galeries Laietanes sota la protecció de Santiago Segura. Batejada posteriorment com Llibreria Nacional Catalana, l’escriptor la convertir, ajudat pel seu germà Miquel, en un focus avantguardista, sobretot a partir de l’estada que va fer a París el 1920 on prengué contacte amb diferents autors d’avantguarda. De salut molt feble hagué de fer diverses estades als sanatoris de Les Escaldes, Amélie-les-Bains i el Vernet cosa que influí decissivament en la seva obra.

Arran d’una forta crisi personal i desenganyat del socialisme abandonà la política i es dedicà de ple a la poesia que no deixà de conrear fins el moment de la mort. Però, a més de poeta, fou un agitador cultural com ho demostra la fundació de tres revistes: Un Enemic del Poble (1917-1919), lligada als postulats regeneracionistes durant un primer moment i que evolucionà cap al futurisme el segon, Arc-Voltaïc (1918) model avantguardista per excel·lència on col·laborà Joan Miró, Rafael Barradas i Joaquim Torres-Garcia, i Proa (1921), de caire postavantguardista, que alternà textos nacionalistes amb poesies. Una altra de les seves inquietuds fou la creació de l’editorial Salvat-Papasseit Llibreters.

El seu primer poema català que aparegué el 1917, «Columna vertebral: Sageta de foc» juntament amb els textos programàtics Sóc jo que parlo als joves (1919), Concepte de poeta (1919) i el manifest Contra els poetes amb minúscula: primer manifest català futurista (1920), són el clam d’una poètica que l’acostà al futurisme de Marinetti, a l’esperit nouveau d’Apollinaire i al nunisme de Pierre Albert-Birot, fins i tot al regeneracionisme de Joan Maragall, sobretot a partir del vitalisme que expressen. Esporàdicament col·laborà a La Revista, Vell i Nou, La Publicitat i La Mainada, entre altres. És també un dels pocs escriptors avantguardistes catalans que publicà a la castellana Grecia.

La seva obra poètica la integren sis títols: Poemes en ondes hertzianes (1919), il·lustrat per Rafael Barradas i Joaquim Torres-Garcia, que expressa la descoberta futurista i la recerca d’una poètica personal; L’irradiador del port i les gavines (1921), continuador de l’anterior però on s’aprofundeixen les troballes del futurisme; Les conspiracions (1922), llibre que conté vuit poemes d’inspiració nacionalista escrits durant la seva estada al sanatori de La Fuenfría (Cercedilla), La gesta dels estels: mostra de poemes (1922), on inicià un procés de mitificació de la realitat quotidiana a través de l’elegia i l’enyor, El poema de la rosa als llavis (1923), poema unitari de tema amorós, i, finalment, Óssa Menor: fi dels poemes d’avantguarda (1925), amb dibuixos de Josep Obiols, aparegut pòstumament i on el poeta abandona el fet quotidià per endinsar-se en l’angoixa i la proximitat de la mort.

Morí de tuberculosi als trenta anys. La seva vida i la seva obra estigueren sempre dedicades a l’exaltació de la joventut, la llibertat, la sinceritat, l’heroisme i la lluita.
La seva poesia ha estat musicada per diversos cantautors catalans i ha estat traduïda a diferents idiomes. Tant la seva persona com la seva producció han estat objecte de nombrosos números monogràfics a revistes i homenatges.
http://www.uoc.edu/lletra/noms/jsalvatpapasseit/index.html

Joan Salvat i Papasseit va néixer a Barcelona el 16 de maig de 1894. Conegut sobretot com a poeta, és autor també d'articles, manifestos, i altres proses de caire polític i social. La seva vida va ser intensa i marcada per una tuberculosi que el conduiria precoçment a la mort. Va tenir una infància desafortunada. El seu pare, que era fogoner de vaixell, va morir d'accident en alta mar. Amb set anys, Salvat-Papasseit va passar a viure a l'Asilo Naval Español, que estava instal.lat a la corbeta 'Mazarredo', més tard l'acollí la corbeta 'Consuelo' i després la 'Tornado', totes atracades al port de Barcelona. Quan tenia uns dotze anys, va sentir el desig d'incorporar-se a l'Església i comença a créixer el seu idealisme que anys després desembocaria en acràcia. Un any després, va entrar d'aprenent en una adrogueria i, més endavant, en un taller d'escultura religiosa. Volia aprendre l'ofici, però s'havia de resignar a fer tasques rutinàries al taller. En les estones lliures escrivia pensaments de caràcter polític. L'ànsia de conèixer l'ofici el va animar a fer unes classes d'escultura a la Llotja. L'any 1911, freqüenta la parada de llibres vells que el llibreter Emili Eroles tenia al mercat de Santa Madrona. Allí, es reunien amb el bibliògraf Antoni Palau i Joan Alavedra en una mena de tertúlia. Amb aquests amics es trobava també sovint a l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Un any després, va iniciar el festeig amb Carmen Eleuterio i Ferrer, amb qui es va casar el 1918. Els anys anteriors al seu matrimoni, Salvat queda influït per les idees anarquistes i socialistes, signades per Gorki i Nietzsche. Amb el seu amic, Joan Alavedra, assisteix a les classes que el doctor Jordi Rubió ofereix als Estudis Universitaris Catalans. Coneix Daniel Cardona, un dels dirigents carismàtics de l'independentisme radical i s'introdueix en els cercles nacionalistes. Durant aquest període col.labora en publicacions de caire anarquista i revolucionari. El 1914 s'afilia a les Joventuts Socialistes i col.labora a 'Justicia Social', de Reus; sovinteja els locals bohemis; entra a la redacció de la revista "Los Miserables", adopta el pseudònim 'Gorkiano', per la fascinació que li havien produït els llibres de Maxim Gorki. Aplega bona part d'aquests articles a "Humo de fábrica" (1918). És l'època (1915-1916) en què treballa durant mig any de vigilant nocturn al port. El març de 1916, arran de l'article "Un pueblo, Portugal" aparegut a "Los Miserables", és condemnat a dos mesos i un dia a la presó. Després segueix col.laborant en revistes d'aquest caire com Sabadell Federal i inicia en castellà "Glosas de un socialista" i comença a escriure poemes en català. Emili Eroles i Joan Alavedra van presentar el jove Salvat a l'Eugeni d'Ors, amb el qual compartia l'aversió pública contra la guerra mundial. Precisament és d'Ors qui el presenta a Santiago Segura, el propietari de les Galeries Laietanes, on el poeta va entrar a treballar com a encarregat de la secció de llibreria, cosa que li proporciona una certa estabilitat econòmica. L'any 1916 coneix el pintor i teòric Torres-Garcia i l'artista uruguaià Rafael Barradas, que l'introdueixen en el món de les avantguardes: futurisme i vibracionisme. L'any 1917 apareix el primer número de la revista de títol ibsenià "Un enemic del Poble". Fulla de subversió espiritual. És la primera vegada que Salvat-Papasseit disposarà d'un espai propi per difondre les seves idees i aprofitarà per publicar uns aforismes titulats "Mots-propis". Comença a deixar enrera la seva etapa més combativa i a poc a poc es va forjant el poeta avantguardista. Per les Galeries Laietanes hi van passar des d'escriptors de formació clàssica noucentista fins a autors que seran els capdavanters de l'avantguarda catalana, com J.V.Foix, Josep Maria Junoy i Joaquim Folguera. L'any 1917 publica el seu primer poema "Columna vertebral: sageta de foc" i ideològicament es decanta cap el que ell anomenarà 'Divina Acràcia', és a dir que comença a desvincular-se del pensament polític. L'any 1918 edita l'únic número de la revista "Arc-Voltaic". En aquesta publicació d'influències futuristes ja apareix el títol del primer llibre de poemes: Poemes en ondes hertzianes. L'estiu d'aquell any, arran d'una grip, comença a manifestar-se en el poeta una tuberculosi, que el durà sis anys després a la mort. Santiago Segura li ofereix casa a Sitges, on s'estableix la parella acabada de casar. Més tard fa una cura de repòs en una masia de Matadepera. El 1919, neix Salomé, la seva primera filla. Això el va animar a escriure les proses infantils Els nens de la meva escala, editades a la revista 'La Mainada' (1921). Aviat torna a les Galeries Laietanes i comença un període de gran activitat. Fa noves coneixences (Tomàs Garcés, Xavier Nogués, Joaquim Sunyer, Josep Maria López-Picó) i enceta un nou període com a llibreter i editor. Publica el seu primer llibre Poemes en ondes hertzianes (1919), on és ben clara la fascinació que van exercir en ell autors com Marinetti, els futuristes italians i, encara més, Apollinaire. L'any 1920 va fer una breu estada a París, fet que influeix en el llibre L'irradiador del port i les gavines. Col.labora assíduament en la pàgina de lletres d'"El dia de Terrassa" i publica com a pamflet "Contra els poetes en minúscula. Primer manifest futurista català". L'any 1921 edita la revista Proa, de la qual només sortiran dos números i col.labora a "La Publicidad". Apareix el seu segon llibre de poemes L'irradiador del port i les gavines. Al desembre d'aquell mateix any és internat al sanatori de La Fuenfría, a Cercedilla, Madrid, des d'on escriurà els poemes plens d'exaltació nostàlgica de Catalunya. Les conspiracions (1922). Aquell mateix any neix Núria, la seva segona filla. Però la malaltia avança i Salvat-Papasseit comença un peregrinatge per diferents sanatoris d'Andorra i la Catalunya Nord. La gesta dels estels (1922) i El poema de la rosa als llavis (1923). Tot i la malaltia, feia plans esperançadors i la seva activitat no s'aturava. Va publicar un fragment més de Els nens de la meva escala; va prologar La batalla, del seu amic Daniel Cardona, i va ser antologat per Tomàs Garcés a Els poetes d'Ara, amb pròleg de Junoy. El febrer de 1924, mor la seva filla Núria; la tuberculosi pulmonar de Salvat-Papasseit entra en una fase crítica i el visiten els amics escriptors i pintors, a alguns dels quals mostra poemes inèdits que guardava sota el coixí. Mor el 7 d'agost de 1924, a casa seva, al carrer de l'Argenteria, de Barcelona. Óssa menor. La ciutat de Barcelona recorda Joan Salvat-Papasseit amb un monument al Moll de la Fusta, al peu del qual hi ha reproduït el poema "Nocturn per a acordió" que fa referència a l'època en què l'autor va fer-hi de vigilant nocturn.

A les pàgines de l'AVUI del gener del 2002 s'anunciava que la Universitat de Barcelona havia adquirit un fons documental de Joan Salvat-Papasseit procedent de l'Havana, consistent en cartes, fotografies i llibres amb l'autògraf del poeta barceloní. Aquesta documentació pertanyia al seu germà, Miquel Salvat-Papasseit, emigrat a Cuba durant la dictadura de Primo de Rivera, on va fundar la llibreria La Moderna Poesía a l'Havana. La família Ramos Salvat, descendents del poeta, van desprendre's d'aquesta documentació perquè la Universitat de Barcelona la posés a l'abast dels estudiosos de la vida i l'obra de Joan Salvat-Papasseit. L'exemple dels familiars del poeta l'ha seguit a la nostra ciutat Raimon Miquel, fill d'una nissaga de sastres i mecenes de la Barceloneta, lliurant també a la biblioteca de la Universitat de Barcelona una important documentació sobre Joan Salvat-Papasseit. Aquesta donació arriba en el moment que hi tanca el seu negoci centenari al carrer Maquinista, 10. Huertas Claveria a La Vanguardia (16 de juny) feia referència a la liquidació de la Sastreria Miquel, fundada l'any 1870, que ocupa la planta baixa d'un edifici noucentista i que té un bell esgrafiat d'Emili Ferrer, conegut il·lustrador dels anys 20. Entre les aportacionsd'Emili Ferrer hi ha els dibuixos del llibre de contes Els nens de la meva escala , de Joan Salvat-Papasseit. La documentació lliurada per la família Miquel a la universitat consta de diverses cartes enviades per Salvat, des del sanatori de la Fuenfría, a Salvador Miquel i Laporta, així com una fotografia, fins ara desconeguda, amb la signatura del poeta que ha estat reproduïda per la revista "El Temps" (maig 2002). També hi ha un exemplar de la primera edició de Poemes en ondes hertzianes amb la dedicatòria de l'autor, primer llibre de versos de Salvat-Papasseit que va ser finançat per Antoni Miquel i editat per la revista Mar Vella , que dirigia Tomàs Garcés. El fundador de la Sastreria Miquel havia creat a la Barceloneta una societat cultural, Lo Trangol, que s'adherí a la Unió Catalanista. Aquest home, mecenes veïnal, era un entusiasta de la cultura i ajudava econòmicament a iniciatives poètiques i literàries com ara les revistes Mar Vella iPsiquis . Els originals d'aquestes importants revistes literàries dels anys 1918 i 1919 també formen part de la documentació que ara es pot consultar a la biblioteca de la Universitat.

POEMES I MANIFESTOS

"Mar Vella" era editada per la Joventut Nacionalista de la Barceloneta i dirigida per Tomàs Garcés. Entre els col·laboradors hi havia Emili Eroles, Xavier Nogués, Emili Ferrer, Marià Manent, Josep M. López-Picó, Josep Jordà i Joan Salvat-Papasseit. En les pàgines de "Mar Vella" , Salvat va publicar el poema "Canto la lluita" i el manifest Concepte del poeta , en el qual diu: "Per a ésser poeta caldrà primerament el desig de lluitar". També hi ha la ressenya del seu primer llibre de versos i l'homenatge que li va fer Tomàs Garcés amb l'escrit "Diumenge a la tarda" . Les revistes que són ressenyades marquen la pauta avantguardista de "Mar Vella": "Grècia" (Madrid) , "A Nosa Terra" (Galícia) , "De Stijil" (Holanda) , "La Revue du Feu" (França), etcètera. "Psiquis" , fins ara menys coneguda, també és una revista literària i avantguardista en què va col·laborar Salvat-Papasseit amb el poema Bodegom i amb una crítica d'art sobre l'exposició del pintor vibracionista Rafael Barradas a les Galeries Laietanes. També hi escrivien: Tomàs Garcès, Josep Jordà, Salvador Miquel i Laporta i Miquel Salvat-Papasseit. Tant en una revista com a l'altra no hi falten els anuncis de la Sastreria Miquel ni els de Salvat-Papasseit, llibreters. Salvat, que era un gran amic de Salvador Miquel, va dedicar-li el "Poema sense acabar" , de l 'Irradiador del port i les gavines . Salvat, des de la seva estada al sanatori de Cercedilla, va enviar cartes tant a Salvador com a la seva germana Núria. En una els informa que ha escrit uns versos que ha titulat Les conspiracions : "Són versos de guerra contra Castella. Què hi farem; per què em deixen tantes hores aquí, barrina, que barrina... Jo, per no perdre el temps, he conspirat". Salvador Miquel i Laporta, amic de Salvat, era un home de gran cultura i gran coneixedor de la història de la Barceloneta, això es desprèn llegint el reportatge de Mercè Ibarz a "Serra d'Or" (juliol del 1976). Raimon Miquel, l'actual propietari de la Sastreria, parla de l'amistat del seu pare amb Salvat-Papasseit i recorda que va conèixer Carme Eleuterio, l'esposa del poeta, fent de dependenta a les Galeries Laietanes; una dona que, amb gran esforç, havia après a escriure i a llegir català a les classes gratuïtes de l'Ateneu Enciclopèdic Popular.

UNA ANTOLOGIA DE VERSOS

Entre el material lliurat a la Universitat de Barcelona per la família Miquel també hi ha una antologia de versos de Salvat traduïts al castellà, així com diversos llibres que van publicar els germans Salvat-Papasseit a l'editorial Llibreria Nacional Catalana. Són primeres edicions de Josep Maria de Sucre, Xavier Nogués, Tomàs Garcés, López-Picó i Francesc Pujols. Tota aquesta documentació lliurada a la universitat no fa més que confirmar la personalitat literària de Salvat i el seu tarannà d'home entusiasta.

http://www.joanducros.net/corpus/Joan%20Salvat-Papasseit.html
Subir