POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 580
  Total Poemes: 13770
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
Sant-Celoni i Verger , Encarna

Sant-Celoni i Verger , Encarna

erroresrecomendar

Encarna Sant-Celoni i Verger (Tavernes de la Valldigna, 1959) va començar a escriure als anys setanta, poesia i prosa poètica, i es va estrenar en narrativa amb un conte, Afalaga de mar, el 1982. A banda d’escriure, des del 1992 es dedica a traduir i a corregir en una institució publica, l'Institut Valencià de la Joventut.

Ha publicat, fins ara, quatre llibres de poesia: Sénia de petits vicis (1989), arran de pantomima (1991), Dèria i fal·lera (1996) i Sediments d'albaïna i maregassa (2002), i ha cotraduït del danés la plaquete Sottovoce, d'Anne Marie Dinesen (1992), i DIGTE-POEMES, una antologia de la poeta Tove Ditlevsen (1995). Així mateix ha participat en nombrosos homenatges i llibres col·lectius de poesia, com ara l'Homenatge als trobadors, Les veus de la Medusa, Vida Contemplativa, Foc secret; Passat festes, textos cordials, Homenatge a Ausiàs Marc, En memòria de Maria-Mercè Marçal, Versos per a Marc, Vint-i cinc anys de poesia al País Valencià...

Pel que fa a la narrativa, ha guanyat diversos guardons, entre d'altres, el Vila d'Alaquàs, per La primera missiva, mais ce est pas la dernière (1983); el Ciutat de Cullera, per Dotze contes i una nota necrològica (1983); el Joanot Martorell de Gandia, per Siamangorina (1985); l'accèssit del IV Ciutat de Torrent, per Al cor, la quimereta (2002), i el Vila de Puçol, per Guarda't dels jocs del destí (2004); és autora d'una versió en prosa del poema finlandés la Kalevala, d'Elias Lönnrot (1994); el 2004 rep una ajuda de la Institució de les Lletres Catalanes per a traduir Les mille et un quarts d'heure, de T. S. Gueullette, i el 25 d'octubre de 2007, va publicar en “El Quadern” de l’edició valenciana del diari El País el conte Sàpiens sàpiens?, dedicat «A tots els éssers que habiten La Valldigna, inclosos els humans», dins del cicle "Escriure el País". A més a més, és coautora de dos llibres de llengua: Reciclatge (ed. 3 i 4, 1992) i Accent greu (ed. Tabarca, 2000).
http://poesiadeproximitat.blogspot.com/2007/12/encarna-sant-celoni-i-verger.html
Entrevistes


No li agrada que li diguen poetessa. Ella es considera una escriptora que no es decanta per cap gènere. "Les circumstàncies m'han portat més envers la poesia que no pas envers la narrativa" diu. Encarna Sant-Celoni és partidària d'una literatura més íntima i no d'una adreçada a un gran públic, la qual, d'altra banda, respecta.

Pertany a la generació dels anys huitanta, una de les més actives de tota la literatura valenciana. Ës més coneguda la seua faceta poètica [...] perquè la seua narrativa ha tingut menys repercussió. De fet només ha publicat una novel·la. "Sé que sóc millor narradora que poeta. El que passa és que, per diferents circumstàncies, només he pogut publicar una novel·la, un llibre de contes i algunes narracions curtes", afirma. [...]

Encarna escriu poesia quasi impulsivament. "Els poemes els escric quan em ve, espontàniament. Necessite que em passe alguna cosa emotiva per a escriure, com ara enamorar-me o desenamorar-me", explica, "el treball ve després".

Encara que creu que no és habitual, considera que hi ha escriptors que no necessiten ser uns grans lectors per a convertir-se en autors. "També pot sorgir un pintor fantàstic sense haver aixafat mai un museu", planteja.

L'escriptora creu que les editorials valencianes estan interessades sobretot per la publicació de literatura juvenil, que és el que millor eixida comercial té als instituts i als col·legis. D'altra banda, pensa que consagrar-se com a escriptor resulta d'allò més difícil. "És complicat entrar dins de l'staff", diu. [...]

Com a traductora en un organisme públic, ha patit la intolerància lingûística en carn pròpia. Pel que fa al conflicte del valencià, opina que és artificial, creat per interessos. "Fins als anys setanta no va exisitir cap conflicte lingüístic. El van crear poders fàctics. I les víctimes han estat la llengua i el poble", manifesta.

Encarna és una viva defensora de la pluralitat que hi ha dins del català, sobretot quant a les parèmies. "Cada dialecte té unes lèxies pròpies que enriqueixen la llengua. A mi, per exemple, m'encisa poder esbrinar d¡on és un autor pel lèxic que utilitza, descobrir construccions, mots nous", diu. Aquesta diversitat, recorda, va ser predicada pel mateix Pompeu Fabra.
http://www.escriptors.cat/autors/santcelonie/pagina.php?id_sec=1498
Subir