POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 587
  Total Poemes: 13891
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
Timoneda , Joan

Timoneda , Joan

erroresrecomendar

Joan Timoneda (València, entre 1518 i 1520- 1583) fou escriptor i editor. Des de 1550 o 1553 edità un gran nombre de plecs poètics solts (dels conservats, dos són catalans i els altres dos, bilingües) i diversos cançoners de destinació popular.

Divulgà romanços propis, tradicionals i d'altri, entre ells Flor de enamorados, Sarao i les quatre Rosas de romances (1573).

Autor dramàtic i sobretot arranjador i refonedor, publicà obres escèniques religioses (el Ternario espiritual, 1558, i els dos Ternarios sacramentales, 1575, que reflecteixen les noves orientacions de l'església espanyola; al primer d'aquests hi ha una peça seva catalana, Aucto de la Iglésia.

Assoliren fama els seus reculls de contes i anècdotes, alguns dels quals en català: El Sobremesa (1563), Memoria hispanae i Memoria valentina.

És l'autor dels únics actes sacramentals en llengua catalana: L'església militant i el Castell d'Emaús. Aquestes obres estaven concebudes per a l'exaltació de l'Eucaristia com a element de propaganda per defensar la docrina catòlica en contra de la reforma luterana i la protestant.

Com a escriptor i editor fou molt sensible a les tendències i les novetats literàries del seu temps, i procurà de connectar amb els gustos del gran públic.

Flor de enamorados.
Sarao.
Rosas de romances (1573).
Ternario espiritual (1558).
Ternarios sacramentales (1575).
El Sobremesa (1563).
Memoria hispanae.
Memoria valentina.
L'església militant.
Castell d'Emaús.
http://ca.wikisource.org/wiki/Joan_Timoneda

Escriptor i editor.
Des del 1550 o 1553 edità un gran nombre de plecs poètics solts (dels conservats, dos són catalans i bilingües altres dos) i diversos cançoners de destinació popular, amb obres originals, alienes i arranjades, i amb d'altres d'estil tradicional (els bilingües Cancionero llamado Flor de enamorados, 1556-57, i Sarao de Amor, 1561; El cabañero, 1570; Dechado de colores, Enredo de amor, Guisadillo de amor i El truhanesco, 1573; Danza de galanes; Villete de amor). Divulgà romanços propis, tradicionals i d'altri (Flor de enamorados, Sarao, les quatre Rosas de romances, 1573). Autor dramàtic i sobretot arranjador i refonedor, publicà obres escèniques religioses (el Ternario espiritual, 1558, i els dos Ternarios sacramentals, 1575, que reflecteixen les noves orientacions de l'església espanyola; al primer d'aquests hi ha una peça seva catalana, Aucto de la Iglésia, i una altra seva de bilingüe, l'Aucto del castillo de Emaús) i profanes (les Tres Comedias, d'ell mateix, 1559; la Turiana, 1565); edità el teatre d'Alonso de la Vega (1566) i el de Lope de Rueda (1567). Assoliren fama els seus reculls de contes i anècdotes (alguns d'ells en català): El Sobremesa (1563; l'edició conté, a més, els esquemes noticiers titulats Memoria hispanea i Memoria valentina), El Buenaviso (1564) i El Patrañuelo (1567). Com a escriptor i editor, fou molt sensible a les tendències i les novetats literàries del seu temps i a les consignes culturals del poder establert, totes les quals, per a llur difusió, procurà de connectar amb els gusts del gran públic.
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0066062
Subir