POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 587
  Total Poemes: 13891
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
Tinter, Guillem

Tinter, Guillem

erroresrecomendar

Guillem Tinter era membre d'una família de donzells de Castelló d'Empúries, de qui conservem poques dades. Era fill de Jaume Tinter, veguer del comtat d'Empúries el 1405 i que va participar en el Parlament de Peralada de 1410 per tal de solucionar el conflicte successori. El seu germà Joan fou també administrador del comtat.

Les dades de Guillem són les següents: el 1451 donava permís al seu germà Joan per tal que es pogués vendre un camp a Castelló i el 1454 pagava uns diners a un tal Joan Perpinyà també de la vila empordanesa. En aquest document, però, se l'anomena burgès, cosa que vol dir que no era membre de la noblesa tot i que la família sí que ho era.

De Guillem Tinter li hem conservat una poesia que s'adreça a fra Joan de Vilagut, també membre d'una família amb lligams a Castelló d'Empúries, per tant, és normal que es coneguessin i que tinguessin algun debat poètic.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Guillem_Tinter


Guillem Tinter

Les dades de Guillem Tinter són bastant escasses, disperses i no permeten establir ni un esbós de
biografia. Això fa pensar que no va ser una persona destacada en el món polític del segle XV, però sí que
ens ha deixat una petja en el món cultural en una única poesia. Pel que he pogut esbrinar en la documentació
d’arxiu, Guillem Tinter era membre d’una família de generosos i donzells de Castelló d’Empúries, és
a dir, l’escalafó més baix dins de la noblesa. La dignitat de donzell era reservada als membres de la noblesa o
braç militar que encara no havien estat adobats cavallers,bé perquè eren joves o bé perquè no havien trobat
l’ocasió de fer-se armar. Així doncs, hi podia haverdonzells d’edat avançada. No ascendien a la categoria
de cavallers, fos per motius econòmics o perquè vivien allunyats de la cort i del rei que els en podia fer.
Guillem era fill del generós Jaume Tinter, veguer reial del comtat d’Empúries, que participà en el Parlament
de Peralada (del qual hem parlat més amunt) en nom propi i com a procurador de Bernat Senesterra, i que
morí el 1422.5 El 1408, l’encara rei Martí l’Humà també va fer administrador i veguer del comtat d’Empúries
el donzell Joan Tinter, fill de Jaume i, per tant, germà del nostre Guillem. Hi havia encara una altra germana, Sibil·la.
El 1451 Joan es va vendre un camp al noble castellonenc Joan de Sau, en condició d’hereu universal del seu
pare Jaume i amb la conformitat del seu germà Guillem, que va signar al seu costat. El 1454 era Guillem qui pagava
uns diners a Castelló mateix, però en aquest document se l’anomena burgès, quan en realitat el tractament
que hauria de rebre és el de donzell, com el seu germà. Això ens fa dubtar si el Guillem d’aquest document
no és ell mateix sinó un homònim, o si l’escrivà es va confondre a l’hora d’anotar el tractament. Aquí
s’acaben les referències documentals de Guillem. De Joan no n’hi ha gaire més: podem afegir que es va casar
amb una dama anomenada Sibil·la, com la seva germana, i que va tenir una filla, que es deia Joana i que per la
dècada de 1460 tenia problemes econòmics. Per aquestes dates, però, Joan Tinter ja era mort.
una imatge gaire definida. Podem afirmar que era de Castelló com els Vilagut, i podem pràcticament assegurar
que coneixia Joan com a membre del cercle nobiliari castelloní. A l’època en què documentem Guillem,
Joan de Vilagut ja feia temps que se n’havia anat de Castelló, però l’intercanvi poètic que van mantenir tots dos,
que s’ha de situar quan Joan era Castellà d’Amposta, devia sorgir d’una coneixença prèvia. L’existència d’aquest
debat, juntament amb la producció contemporània de Bernat Hug de Rocabertí, de qui ja hem parlat,
denota la vitalitat dels cercles culturals de Castelló. El poema de Guillem Tinter, conservat en un únic
cançoner, el manuscrit 9 de la Biblioteca de Catalunya, porta com a rúbrica «Resposta d’en Guillem Tinter», cosa
que automàticament mostra que hi ha d’haver una demanda anterior del destinatari:

Per lo just do que demanau,
ffra Vilagut, devotament
Deu vull pregar que prestament
vos desliure·l que desiyau.
Aquell Senyor vull soplicar,
qui tot lo mon ha rehemut,
que prestament vos do salut
per qui tant mal vos fa passar
e, d’altra part, que prest l’ajau
en vostre bras continuament.
Per ço prech Deu que prestament
vos desliure·l que desiyau.
Ffrare major, per un tal cars
no us pot fallir ma voluntat,
car veig lo cor, ple de bondat,
que fa sentir per cascun pas
tant fort enuig que may leixau
de soplicar incessantment.
Per ço prech Deu que prestament
vos desliure·l que desiyau.
Lo meu poder no fallira
en part posat vostre dolor,
pus que serviu de bon’amor
la mala sort se girara;
per que duptar james vullau
en haver prest bon compliment.
Per ço prech Deu que prestament
vos desliure·l que desiyau.
Ffra Vilagut, continuau
de pregar Deu incessantment,
e no dupteu que prestament
desliurara per qui pregau.


Com deia més amunt,Tinter s’adreça al «fra Vilagut » del segon vers com a «frare major» al vers 13.
Aquesta referència només és possible en l’època en què Joan de Vilagut era Castellà d’Amposta, és a dir
entre 1428 i 1444. Unes dates prou dilatades, contemporànies a la producció d’Ausiàs March. El poema
és un consol dirigit a Vilagut, on Tinter l’exhorta a tenir confiança en Déu i en el poder de la pregària; és a dir
de la pregària que Tinter adreça a Déu per tal que deslliuri allò que vol Vilagut i que no se’ns diu què o qui és.

Font: http://www.narpan.net/documents/bassegodaMSR3.pdf
Subir