POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 590
  Total Poemes: 13917
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
Turmeda, Anselm

Turmeda, Anselm

erroresrecomendar

Escriptor i eclesiàstic de l'orde franciscà que, després d'estudiar a les universitats de Lleida i Bolonya, va convertir-se a l'islamisme i va marxar a Tunis, on, sota el nom d'Abd Allah al-Targuman al-Mayurqi, va viure per sempre més, treballant a les duanes de la capital magribí, tot i els intents de Benet XIII de fer-lo tornar al cristianisme. Entre les seves obres, escrites en català i àrab, cal destacar el 'Llibre dels bons amonestaments', un recull de consells morals escrits en vers, 'Cobles de la Divisió del Regne de Mallorques' i la famosa 'Disputa de l'Ase', obra de to satíric que va tenir una gran acollida popular i on les raons exposades sobre la superioritat de l'home enfront dels animals queden refutades per l'ase del conte.
http://www.poesia.cat/tus_poemas/poetas_p_control/insertar_poetas.php

Anselm Turmeda, después Abd-Al·lah at-Tarjuman (en árabe, el nombre completo es: أبو محمد عبد الله بن عبد الله الترجمان الميورقي, Abū-Muḥammad ʿAbd-Al·lāh b. ʿAbd-Al·lāh al-Tarjumān al-Mayūrqī) fue un escritor mallorquín nacido en Palma de Mallorca ( 1355) y muerto en Túnez en 1423.

Inicialmente fue fraile franciscano, aunque posteriormente se convirtió al islam, viviendo como musulmán en Túnez. Es uno de los pocos escritores que ha escrito en lengua árabe y en una lengua europea, el catalán, siendo un clásico en ambas.

Entre sus obras figuran:

Llibre dels bons amonestaments. Turmeda lo data el abril de 1398, cuando ya hacía once años que vivía en Túnez. Consta de 428 versos dispuestos en estrofas de tres octosílabos que riman entre ellos y un tetrasílabo de rima independiente. En una breve nota proemial se llama que este Libro fue "compuesto en Túnez por fraile Anselm Turmeda, en otra manera llamado Abdalà" y que trata de buenas enseñanzas. Fue hasta el siglo pasado una obra muy popular en Cataluña y servía como libro de lectura en las escuelas. Se trata de un sermón en verso en el cual, bajo la apariencia de una absoluta y estricta ortodoxia, exuda el irónico y desenvuelto escepticismo y la ética egocèntrica y materialista de nuestro autor". (Marfany)
La disputa de l'ase. Escrita el 1417. No se conserva ningún ejemplar en catalán, a pesar de ser el idioma original en que fue escrita y publicada; la edición actual está hecha sobre una traducción francesa. El hecho que la Inquisición de Madrid el 1583 lo pusiera en el Índice de libros prohibidos debió de contribuir a su desaparición. "Tanto por razones políticas (el sistema democrático de elegir el rey de los animales...) como religiosas (las anécdotas anticlericals del Asno en su polémica), no cuadraba con la ortodòxia catòlica de la España del XVI".
Llibre de tres. "El Libro de tres corresponde al moralismo de Turmeda, que quiere instruir divirtiendo, utilizando el tradicional poder moralizador de los refranes. Pero también se nota la ironía y escepticismo de otro obras de Turmeda, mezclando lo divino y lo humano, gracias a la artimaña del vínculo tonto del número tres." (Epalza)
Cobles de la divisió del Regne de Mallorques En una pequeña introducción dice que escribió la obra a petición de unos mercaderes mallorquines: "Como por algunos honrados mercaderes de Mallorques fui rogado afectuosamente que hicieses un tratado de la división del dicho reino, y aunque mi entendimiento es zafio y no sutil en el arte de trobar, para dar alguna satisfacción a sus ruegos he escrito una coplas en catalán, según veréis". Al final dice la fecha: "Escrita en el plazo de / mil trescientos ocho y noventa", o sea, once años tras llegar a Túnez. Son 123 estrofas de ocho heptasílabos, rimando en ababbccb
Es una composición de tipo alegórico, [...] Los hechos narrados acontecen al mismo autor. Una mañana de primavera sale a caballo y llega a un delicioso prado donde había un rico palacio [...] Desde una ventana del maravilloso palacio le dio la bienvenida una doncella, y otras seis, elegantemente ataviadas, le hicieron entrar y le dijeron que su llegada les producía un gran gozo. Le introdujeron en el palacio, en cuyo jardín había árboles de toda clase y donde hacía calor en invierno y frío en verano y dónde cantaba gran número de pájaros y estaba adornado con muchas flores. En medio de ello se encontraba la Real Fontana, de donde salían cinco ríos que fertilizaban el jardín y después volvían a la fuente de donde habían nacido. [...] Sentada en un trono real había una muy agradable dama, que parecía una reina, y que suspiraba haciendo muestras de gran tristeza:

تحفة الأريب في الرد على أهل الصليب (Túḥhado al-ʾ*arīb fī-r-*radd ʿ*alà *ahl al-salīb, en català L'obsequi de l'home ilustrat per atacar los partidaris de la creu). Escrita el 1420, en árabe.Las dos primeras partes son biográficas: en la primera explica su formación y su conversión al islamismo; en la segunda, habla sobre todo de las obras del sultán.
La tercera parte es la parte programática de la obra. Epalza resume en cuatro grandes temas las ideas motrices o fundamentales de la Tuhfa: a) El islam es la mejor de las religiones. b) Las escrituras cristianas han sido falsificadas. c) Jesús no es Dios, sino sólo hombre y profeta. d) Todo lo cristiano es falso y absurdo. "La primera conclusión a que llega, que concuerda con el Corán, es la siguiente: "No, Jesús no fue muerto, no fue depositado en un sepulcro ni salió, ni tras un día ni tras cuarenta días". " (Riquer, p. 299). Jesús nunca afirmó su divinidad, sino todo lo contrario. Son sus discípulos quienes falsificaron algunos textos. La encarnación de Dios no es necesaria para la Redención; el islam no tiene la noción paulina del pecado original. "El quinto dogma es la confesión, contradicha porque no es mencionada a los textos evangélicos y porque sólo Dios puede perdonar los pecados. En este lugar Turmeda aprovecha la ocasión para decir: "El Papa, que vive en la ciudad de Roma, vicario de Jesús (como ellos pretenden), concede a cualquiera certificados de perdón de los pecados, de liberación del infierno y de entrada al paraíso. A cambio de esto recibe grandes sumas de dinero"." (Riquer, p. 300). "Tres ediciones en árabe y otros tres en turco, y todavía una en persa, son hechas en un siglo, del 1873 al 1971." (Epalza).

http://es.wikipedia.org/wiki/Anselm_Turmeda

Neix a Ciutat de Mallorca a mitjan segle XIV (potser el 1352). De primer es feu frare franciscà i posteriorment es converteix al mahometisme i viu com a musulmà a Tunis.

Ell mateix, al llibre "El present del lletrat contra els seguidors de la creu cristiana" (Tuhfa al-arîb fî al-radd'alà 'ahl al-salîb) resumeix la seva vida:


"Sapigueu -que Déu tingui misericòrdia de vosaltres-, que sóc fill de la Ciutat de Mallorca -que Déu la torni a l'islam. És una ciutat gran, vora la mar, entre dues muntanyes; la travessa un petit rierol [...] "La ciutat és enclavada en una illa que té el mateix nom que la vila: Mallorca. Els seus boscos es componen sobretot d'oliveres i de figueres. Cada any exporta més de 20.000 bidons d'oli de la seva producció d'oliva a terres del Caire i Alexandria. A l'esmentada illa de Mallorca hi ha més de 120 ciutats emmurallades, molt pròsperes, i moltes fonts, que en travessen la superfície i desemboquen a la mar.

"El meu pare pertanyia a la gent important de la capital de Mallorca, i jo n'era el fill únic. Quan vaig tenir sis anys, em va enviar a un professor que era sacerdot. D'ell vaig aprendre l'evangeli fins a saber-ne de memòria, al cap de dos anys, més de la meitat. Durant dos anys més em vaig dedicar a l'estudi de les llengües de l'Evangeli i de la lògica.
"Després d'això vaig passar del meu país a la ciutat de Lleida, en terres de Catalunya. És una ciutat d'estudis entre els cristians d'aquella regió i té un gran fiu que la travessa. [...] En aquesta ciutat hi ha molt fruita. Hi he vist com els pagesos partien els préssecs en quatre parts i els posaven al sol perquè s'assequessin. També fan assecar pel mateix sistema els cogombres i les nous. Quan a l'hivern volen menjar-se'ls, els posen en remull, de nit, i els couen com si fossin fruita fresca del temps. [...]

"Després me'n vaig anar a la ciutat de Bolonya, en terres de Llombardia [devia tenir uns vint-i-cinc anys]. És una ciutat molt gran. [...] Allà vaig viure en una església d'un sacerdot de molta edat i de gran autoritat entre ells, anomenat Nicolau Fratello [o Martello]. La seva dignitat era molt enlairada, entre ells, a causa de la seva ciència, de la seva pietat i de la seva vida austera. [...] Vaig estudiar amb aquest sacerdot els principis de la religió cristiana i les seves Sentències. [...] Vaig estar-me amb ell, en aquesta situació, aprenent i servint-lo, durant deu anys.

Un dia Nicolau Martello, comentant que Jesús diu: "vindrà darrera meu un profeta anomenat el Paràclit" diu a Turmeda que el Paràclit no és l'esperit sant sinó Mahoma, i l'anima a fer-se musulmà; quan Turmeda li demana per què ell mateix no s'ha fet musulmà, li respon que ja és vell i li diu: "els cristians m'honoren amb honors de tota mena, amb dignitats, benestar en la vida present i riquesa en béns d'aquest món" i que si ara em fes musulmà els musulmans em respondrien: "Treu-ne profit per a tu mateix i entra en la veritable religió, però amb això no ens fas cap favor. Has salvat així la teva ànima del càstig de Déu -que sigui enaltit". Em quedaria, doncs entre ells com un vell miserable, amb més de noranta anys, sense saber la seva llengua i sense que ells tampoc no em poguessin comprendre. Només em quedaria allà per morir-me de fam. Així és que -lloat sigui Déu- em quedo en la religió de Jesús i en tot allò que Ell ha revelat. Déu sap això de mi."
"-Senyor meu [diu Turmeda], ¿m'aconselleu, doncs, que marxi a terra de musulmans i que ingressi en llur religió?
"-És ben cert que hauràs encertat en la recerca de la teva salvació. Apressa't i obtindràs aquest món i l'altre. Però, fill meu, per ara, que ningú no s'assabenti d'aquest afer, fora de nosaltres dos.[...]
"Li vaig prometre tot el que va voler, de manera que quedés satisfet. Després vaig prendre viàtic i vaig anar a acomiadar-me'n. A l'hora de marxar, em beneí i em féu lliurament d'un ajut per al viatge: 50 dinars d'or. Em vaig embarcar en direcció a la meva terra, la Ciutat de Mallorca, on vaig romandre sis mesos. Després vaig salpar cap a l'illa de Sicília, on em vaig estar cinc mesos. Jo anava buscant un vaixell que fes cap a terres musulmanes. Aleshores va arribar-ne un que anava a la ciutat de Tunis. En aquest vaixell vaig fer el viatge des de Sicília; ens vam fer a la vela una mica abans de la posta del sol i vam arribar a Tunis gairebé a migdia." [Som devers l'any 1387]

"Quan vaig desembarcar de la nau, alguns dels qui estaven a les tropes cristianes i havien sentit parlar de mi, van venir amb cavalcadures i em portaren a les seves cases. Els acompanyaven també alguns comerciants que vivien a Tunis. Vaig ser el seu hoste, honorat i molt ben tractat, al llarg de quatre mesos.
"Després d'això els vaig preguntar si hi havia algú, a casa del sultà, que sabés parlar bé la llengua dels cristians [...] Em digueren que en el palau de l'esmentat sultà hi havia un home, que era un dels dignataris més alts del seu servei, anomenat Yûsuf el Metge. Era metge del sultà i un dels seus íntims. Saber tot això em va alegrar d'allò més.
"Vaig preguntar aleshores per la casa d'aquell home, el metge, i vaig fer-m'hi portar. Després de la presentació, vaig contar-li la meva situació i el perquè de la meva presència, que era el meu desig d'ingressar a l'islam. El metge es posà contentíssim i s'alegrà molt i molt d'haver de prendre part en el desenllaç d'aquest afer.
"Després, muntà al cavall i em conduí amb ell al palau del sultà. Entrà a la seva presència i va explicar-li la meva història. Li demanà que em concedís una audiència i em va ser atorgada. Em vaig presentar, doncs, a la seva presència. [...] Aleshores em digué:
"Has vingut: enhorabona (i em va donar 50 dinars d'or) ja que has viatjat bo i abandonant la teva terra terra per la nostra. Ara fes-te musulmà, sota la benedicció de Déu.
"Jo vaig dir aleshores a l'intèrpret [...] (el Metge):
"-Digues al sultà, sobirà nostre, que ningú no surt de la pròpia religió sense que els seus alcin la veu contra d'ell i el calumniïn. Demano, doncs, a la vostra benevolència que maneu de cercar els soldats i comerciants cristians més dignes que hi ha aquí, que els pregunteu per mi i escolteu aleshores en quin concepte em tenen. Després d'això em faré musulmà, si a Déu plau. [...]
"Va manar llavors que fessin venir els soldats cristians i alguns comerciants [... i] els preguntà:
"-Què me'n dieu, d'aquest nou sacerdot que ha arribat en tal i tal vaixell?
"-Senyor, es tracta d'un gran savi de la nostra religió. Els nostres doctors arriben a dir que mai no han vist una autoritat més excel.lent en tota la cristiandat pel que fa a la ciència i a la religió.
"-I què diríeu, si es fes musulmà?
"-Déu nos en guard! No ho farà mai.
"Quan el sultà va haver sentit què opinaven els cristians em va fer cridar. Jo vaig presentar-me davant d'ell i vaig fer la professió de fe veritable en presència dels cristians. Aquests se senyaven i deien: "A aquest, l'ha portat a això l'afany de casar-se, perquè entre nosaltres el sacerdot no es casa". Sortiren tristos i afligits."

El mateix Turmeda parla de la facilitat amb que els frares que volien es permetien llibertats sexuals. Per això no sembla aquest un bon motiu per fer-se musulmà. Epalza, entre d'altres motius esmenta el racionalisme de Turmeda; s'ha de reconèixer "una influència ideològica racionalista en l'obra de Turmeda. Aquest racionalisme respecte als dogmes cristians era molt estès a la Itàlia del nord a finals de l'edat mitjana [...] ¿No semblaria que la Tuhfa és fruit d'aquest racionalisme, essent més anticristiana que no pas musulmana? Hauríem d'afegir encara alguns passatges de la Disputa de l'Ase, on Turmeda manifesta un escepticisme religiós. El Llibre de bons amonestaments també té alguns textos que poden ser interpretats en aquest sentit: "moros, jueus i cristians, abandonen Déu i tots els sants: adoren el diner" (estrofa 65)" (Epalza, Tuhfa, p. 54-55). Ruiz i Calonja diu que és "l'escèptic humorista". Això explicaria clarament, també, com al mateix temps escrivia obres cristianes en català, defensant el cristianisme, i obres en àrab, atacant-lo.

Turmeda prengué el nom Abdàllah (servidor de déu), i serà conegut com Abdàllah At-Turjumàn (el torcimany, o traductor), o com Abdàllah Al-Mayurqi.

"El sultà -Déu en tingui misericòrdia- m'assignà quatre dinars diaris de la casa del monopoli i em va casar amb la filla del Hagg Muhammda al-Saffâr. Quan me la vaig endur a casa, el dia del casament, em lliurà 100 dinars d'or i un vestit nou, magnífic. Ens vam unir i en vaig tenir un fill. Vaig anomenar-lo Muhammad per la benedicció que comporta el nom del nostre profeta Muhammad -la benedicció i la pau sobre d'ell".

"Cinc mesos després de la meva conversió a l'islam, el sultà va fer-me l'honor de col.locar-me a la direcció general de les duanes marítimes. La seva intenció era que amb això jo aprengués la llengua aràbiga per les ocasions abundants i contínues que allà hi ha de fer d'i ntèrpret entre cristians i musulmans. Va ésser així com vaig aprendre perfectament la llengua aràbiga en un sol any."

"El que és curiós de n'Anselm Turmeda, convertit a l'Islam amb el nom d'Abdàllah At-Tarjumàn, és que a Tunis inicia una important carrera d'escriptor en català, la seva llengua materna. Al mateix temps que se va integrant de cada vegada més en la seva vida musulmana en llengua àrab [...] comença a escriure obres literàries com no ho havia fet probablement a Europa." (Epalza)

La darrera data en què s'esmenta Turmeda és: "El 23 de setembre del 1423 Alfons el Magnànim, des del Castelnuovo de Nàpols, torna a escriure "al seu dilecte fra Anselm Turmeda, anomenat també alcaid Abd Allah" tot concedint-li un salconduit perquè, en qualsevol nau, sia de cristians o de sarraïns, i en companyia de la seva muller, fills, filles, servidors i tota mena de béns i mercaderies, pugui traslladar-se de Tunis a qualsevol dels seus regnes, sense que ni ell, ni la seva muller ni cap dels seus acompanyants pugui ésser molestat per ningú. Aquesta és la darrera dada que posseïm sobre Anselm Turmeda, que degué morir pocs anys després a Tunis" (Riquer p. 274)

"La biografia de Turmeda palesa d'una manera ben clara que era home tingut en gran consideració tant per musulmans com per cristians." (Riques, p. 274)
La seva tomba a Tunis, coneguda amb el nom de Sîdî Tuhfa (és a dir Sant Tuhfa, per la seva obra) fou objecte de culte. Entre els cristians corregué la llegenda que el mateix sultà li tallà el cap amb la seva simitarra.



Cobles de la divisió del regne de Mallorques

En una petita introducció diu que va escriure l'obra a petició d'uns mercaders mallorquins: "Com per alguns honrats mercaders de Mallorques sia estat pregat afectuosament que faés e ordonàs un tractat de la divisió del dit regne, supòs que lo meu enteniment sia grosser e no sobtil en l'art d'atrobar, emperò per dar alguna satisfacció a llurs precs he fetes algunes cobles grosseres en pla català, segons que veurets. Al final en diu la data: "Escrita dins lo palau / mil tres-cents vuit e noranta", o sigui, onze anys després d'arribar a Tunis. Son 123 estrofes de vuit heptasíl.labs rimant en ababbccb.

"és una composició de tipus al.legòric, [...] Els fets narrats esdevenen al mateix autor. Un matí de primavera surt a cavall i arriba en un delitós prat on hi havia un ric palau [...] Des d'una finestra del meravellós palau li donà la benvinguda una donzella, i altres sis, elegantment abillades, l'hi feren entrar i li digueren que la seva arribada els produïa un gran goig. L'introduïren al palau, en el jardí del qual hi havia arbres de tota mena i on feia calor a l'hivern i fred a l'estiu i on cantava gran nombre d'ocells i era ornat per moltes flors. Al bell mig s'hi trobava la Reial Fontana, d'on eixien cinc rius que fertilitzaven el jardí i després tornaven a la font d'on havien nascut. [...] Asseguda en un tron reial hi havia una molt plaent dama, que semblava una reina, i que sospirava fent mostres de gran tristor:
http://www.mallorcaweb.com/magteatre/poemes-solts/turmeda.html
Subir