POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 590
  Total Poemes: 13917
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
de Centelles , Jordi

de Centelles , Jordi

erroresrecomendar

canonge valencià

La literatura catalana del Renaixement, que abraça un període que comprèn des dels darrers anys del segle xv fins al final del XVI, sense trencar amb la tradició medieval, recuperà alguns dels cànons estètics i dels models formals del classicisme. La prosa catalana més valuosa del període són Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) de Cristòfor Despuig, tant per l’ús del diàleg, una forma literària clàssica, com per l’esperit crític del seu autor. En el terreny de la literatura d’entreteniment, emergeixen novelle i facècies com les de Jordi Centelles i Joan Timoneda i unes divertides i desinhibides Estil·lades y amoroses lletres, de mitjan segle XVI. També cal remarcar la narrativa històrica, representada per les cròniques de Pere Miquel Carbonell, Pere Antoni Beuter i Joan Binimelis, i la novel·la al·legòrica, representada per l’Spill de la vida religiosa, obra anònima publicada el 1515. El millor poeta català del període fou Pere Serafí. En ell conflueixen les diverses tendències de la lírica catalana del Renaixement: l’adaptació al sistema mètric català d’una nova forma d’estructurar el poema que, amb el seu sistema accentual, rítmic i prosòdic, opta per l’harmonia i l’eufonia, els paràmetres estètics propis del classicisme; l’adopció d’unes noves estructures que delaten una gran preocupació per la bellesa formal —el sonet, l’octava rima, el madrigal petrarquesc i els tercets encadenats, d’inspiració italiana, o el vers blanc, l’epístola, l’oda, l’elegia i l’ègloga, d’imitació clàssica—; la influència del petrarquisme, a imitació de la lírica del Canzoniere de Petrarca, la imitació de la poesia d’Ausiàs March i la glossa de refranys i cançons populars.

Font: http://www.uoc.edu/lletra/moviments/renaixement/index.html


Digno de mención es también Jordi de Centelles, clérigo y consejero real que entre 1481 y 1496
tradujo al catalán el De dictis etfactis Alphonsi regís Aragonum del humanista
Antonio Beccadelli, el Panormita; se trata de una traducción correcta en la
que el autor modifica parcialmente la estructura del original y añade por su
cuenta dos narraciones de las que se atribuye la autoría (Duran en Beccadelli
1990). Estuvo relacionado con los círculos de los Centelles valencianos,
especialmente con la corte del conde de Oliva, Lluís de Fenollet, autor
de una traducción de la Historia d'Alexandre de Quinto Curcio Rufo realizada
a partir de la versión toscana del humanista Pier Candido Decembri
e impresa en Barcelona en 1481.

http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/44657293077757524587135/029644_0214.pdf?marca=jordi centelles
Subir