POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 646
  Total Poemes: 15668
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
de Peitieu, Guilhem

de Peitieu, Guilhem

erroresrecomendar

1071-1126

Guilhem de Peitieu, VII comte de Poitiers i IX duc d’ Aquitània, és el primer trobadors conegut, el primer poeta de llengua occitana d’obra conservada i, com diuen els occitans: "son los vèrses mai ancians escrits en una lenga europèa modèrna".

Va néixer l’any 1071. Va esdevenir duc d’Aquitània el 1086 i va morir el 1126. Fou un important senyor feudal, que posseïa més terres que el mateix rei de França. Va lluitar al costat del rei d’Anglaterra contra França i el 1101-1102 va participar en una expedició-croada a Terra Santa, amb resultats molt decebedors.

Va casar-se, molt jove l’any 1089 amb Ermengarda d’Anjou, de qui es va separar aviat (1092). Va tornar-se a casar l’any 1094 amb Felipa, filla del comte de Tolosa, de qui es va separar també cap el 1115. Les dues dones es van retirar a l’abadia de Fontevrault, fundada pel reformador bretó Robert d’Abrissel, pel que Guilhem deia que estava disposat a fundar una abadia de putes, l’abadessa de la qual seria les més bufona.

Va ocupar sense cap dret el comtat de Tolosa i va mantenir escandaloses relacions amb la vescomtessa de Châtellerault, essent excomulgat pel bisbe de Poitiers l’any 1114 (a qui va amenaçar amb l’espasa quan pronunciava la fòrmula d’excomunió i a qui no va matar ja que no volia ajudar-lo a entrar al paradís) i, més tard, pel bisbe d’Angulema. El retrat d'aquesta dona nomenada Maubergeonne i coneguda com Dangerosa, la portava a l’escut, ja que Guilhem deia que volia tenir al seu costat a la batalla la que tenia al seu costat al llit.

Aixecada la seva excomunió el 1117, va auxiliar a Alfons el Batallador i va participar de la batalla de Cutanda (al costat de Calamoncha) el juny de 1120.

La seva neta, Eleonor d'Aquitania, va ser la dona del rei d’Anglaterra, Enric II Plantagenet, i mare de Juan Sensaterra (Rei Jove), de Ricard Cor de Lleó y Gofred de Bretanya. Podem dir que som en el cor més viu de la tradició trobadoresca. És una qüestió destacada en la seva vida:
Era un home capaç de tomar-se a riota els seus propis desastres (per exemple, la seva participació en la croada) i, segons el seus contemporanis, com explica Martí de Riquer, "en sus chistes superaba a los histriones más graciosos y en sus recitales provocaba las carcajadas del auditorio, porque dotando a sus chistes de falsa elegancia, conseguía que los que lo oían se rieran a mandíbula batiente". Era un home "enemigo de todo pudor y de toda santidad y calificado de vehemente amador de mujeres y de hombre fatuo y lúbrico, que se revolcaba en el fango".

Es conserva dotze poesies seves, que tradicionalment es reparteixen en dos grups, el sensual i el tendre. En el primer, segons Martí de Riquer, "se dirige a sus compañeros, jóvenes caballeros de su mesnada, y donde expone temas chistosos, divertidos o francamente obscenos al hablar de los amores con sus amigas". En el segon grup de poemes, es on apareix el vassallatge amorós i on el trobador canta a la dama.

Com explica Martí de Riquer: "Las poesías de Guilhem de Peitieu consideradas del grupo «sensual» son unas composiciones desenfadadas y divertidas, propias para ser entonadas en tabernas ante vasos de buen vino, en las que obscenamente se comparan las mujeres a caballos [Companho, farai un vers qu'er covinen], se recurre a toda suerte de equívocos y de símiles chistosos, o se ataca a los que custodian a las damas por encargo de los maridos, guardianes también denostados por Ovidio".
Entre la seva obra destaca una llarga poesia, "una especie de fabliau", segons Riquer, "donde el trovador explica cómo se fingió mudo para poder disfrutar del amor de dos burguesas, tema que reaparecerá" en el Decameró de Boccaccio. Es tracta de la poesia Farai un vers pos mi sonelh.
Lo coms de Peitieus si fo uns dels majors cortes del mon e dels majors trichadors de dompnas, e bons cavalliers d'armas e larcs de dompnejar; e saup ben trobar e cantar. Et anet lonc temps per lo mon per enganar las domnas. Et ac un fill, que ac per moiller la duquessa de Normandia, donc ac una filla que fo moiller del rei Enric d'Engleterra, maire del Rei Jove e d'En Richart e del comte Jaufre de Bretaingna

http://usuarios.lycos.es/allagostera/trobadors/peitieu.htm
Subir