POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 646
  Total Poemes: 15668
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
de Sant Jordi, Jordi

de Sant Jordi, Jordi

erroresrecomendar

Jordi de Sant Jordi, caballero y escritor en lengua valenciana, nacido en Valencia en fecha desconocida y muerto probablemente en el 1424. Tuvo el cargo de camarero real y disfrutó de la protección de Alfonso el Magnánimo.

Participó en la acción de Calvi y en el asedio de Bonifacio y, siempre al lado del monarca, entró en Nápoles, donde se encontraba el 30 de mayo de 1423, cuando la ciudad fue ocupada por Francesco Sforza, y fue hecho prisionero. En su celda escribió el poema Presoner (Prisionero), donde expresa su angustia y su añoranza por la suntuosa vida cortesana y su confianza en una breve liberación por parte del rey.
Su breve cancionero (18 composiciones) es esencialmente amoroso y está vinculado al amor cortesano trovadoresco, que mantenía su vigencia y eficacia en los núcleos postfeudales de la Corona de Aragón. La influencia de los grandes trovadores del siglo XIII, como lo fueron Peire Vidal, Foiquet de Marsella y sobre todo Arnaud Daniel, es patente en su obra poética. La suave tristeza también es una característica de su lírica, plena de despedidas angustiosas y tiernas, de suspiros y evocaciones en sueños, con añoranza y melancolía. A menudo recurre a expresiones y recursos retóricos tomados de la lírica italiana de Petrarca, que en esa época comenzaba a difundirse en la Corona de Aragón.

Poeta eminentemente cortesano, aparece vinculado al grupo de poetas jóvenes que alaban a la reina Margartia de Prades, viuda de Martín I de Aragón, a la que parece que dedica algunas de sus más solemnes canciones, como Midons y seguramente Estramps. En este ambiente probablemente entró en contacto con Andreu Febrer y con el Marqués de Santillana.

http://es.wikipedia.org/wiki/Jordi_de_Sant_Jordi




Va néixer probablement a València entre 1395 i 1399, i va morir en 1424, possiblement a Itàlia. Sabem d'ell que la seva vida adulta es va desenvolupar en la cort del rei Alfonso el Magnánimo, del que va ser cambrer, i que durant tota la seva vida li fovoreció pels serveis prestats, i l'amistat personal dels quals els va unir des de bastant abans d'arribar a la corona. La seva estada en la cort li va permetre conèixer i fer amistat amb Andreu Febrer, Ausiàs March, Roïç de Corella, etc.. En 1420 va prendre part en l'expedició real sobre Còrsega i Sardenya, durant les com va ser armat cavaller i nomenat alcaide de La Vall d'Uixó. Sempre al costat del monarca, va participar en la batalla de Calvi i en el lloc de Bonifacio. Tres anys després és fet presoner a Nàpols pel Condotiere Francesco Sforza. La captivitat duraria escassament un mes, però va deixar marca en la seva obra literària en el seu poema "Presoner", coneguda avui menjo "Desert d'amics". Podem destacar en la seva breu producció, de la qual solament conservem 18 poemes, la seva autenticitat, que fa que doni vida als vells temes de la poesia trovadoresca (la nostàlgia, el debat entre ulls, pensament i corazóny sobre com d'ells té preeminència en l'amor de la dama, la mort d'amor, la marca de l'amor). Aquesta autenticitat li separa dels convencionalismes vigents fins a llavors i li acosta ja a la poesia d'Ausiàs March. És gran admirador dels lírics italians, sobretot de Petrarca, pel qual es vé profundament influït en la seva poesia. Fins a llavors els trobadors escriuen en llengua provençal, encara que alguns utilitzen ja algunes paraules valencianes. Sant Jordi escriu ja plenament en valencià, encara que de vegades utilitza algunes paraules o girs propis del provençal. És el primer trobador valencià. Com poeta és netament cortesano, i apareix vinculat estretament al grup d'escriptors joves que lloen a la reina Margarita de Prades, vídua de Martín I l'Humà, i a la qual dedica algunes de les seves mes solemnes cançons, menjo Midons i segurament Estamps.

Font: http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.comarcarural.com/valencia/tipismo/santjordi/ficha.jpg&imgrefurl=http://www.comarcarural.com/valencia/tipismo/santjordi.htm&h=300&w=400&sz=28&hl=es&start=2&um=1&usg=__xpHKSiQPwzP5n0JbecgAxZqECww=&tbnid=WeQf980qVk3cdM:&tbnh=93&tbnw=124&prev=/images%3Fq%3DJordi%2Bde%2BSant%2BJordi%2B%2522Jordi%2Bde%2BSant%2BJordi%2522%2B%2522Jordi%2Bde%2BSant%2BJordi%2522%26um%3D1%26hl%3Des%26lr%3Dlang_ca%26sa%3DN%26as_qdr%3Dall
Subir