POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 622
  Total Poemes: 14697
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
Parla'm

Angel Pedrafort

erroresrecomendar

Parla'm...

Parla'm de tu i jo,

parla'm del mestratge

dels mots muts,

del sempitern sojorn

de les absències.

Parla’m dels pretèrits vençuts,

de les belles antigors,

d'aquells nostres tarannàs concèntrics.

De com érem, junts amb l'amor,

del nostre guiatge d'essències.

Que t'escolto, per favor: parla'm!

No temis per la meva resposta,

segrestada en mil silencis.

Simplement, parla’m…

No amb aquest to pesarós,

ni amb aquest balbuceig, febrós ,

aquestes llàgrimes,

que no et defineixen.

Ans parla'm…

Parla’m de dimensions conjuntes,

d'interseccions profundes,

de les conjugacions

d'un vers i d’una flor.

Dona guisa d’elegia

als nostrats records,

versemblança al dolor en harmonia,

intranscendència a l’enyor.

La parla de les veus

de cada teva nova estada,

del que hi sents,

de qui t'acompanya;

dels bressols de cada nou tu

als rompents de cada matinada.

D'elles. Sí, tan sols, només : parla'm.

Del calze eixut dels fervors damnats,

de l'eterna dansa,

de quan em deies vida meva

enlloc de Laura.

Parla'm, sobre com sóc per a tu,

ara per ara.

Intrínseca o circumstancial,

sinòptica o espectral,

tal volta a les significacions estranya.

Parla'm amb llavis alats

de sàvia infantesa,

amb seguici d'honors,

amb inusitada tendresa.

Tan lírica com era jo amb tu,

¡em sentia tan teva!

Quan fou, ma vida,

un jugar benvolent,

cada albada una ofrena,

els capvespres la joia en espera

del jorn subsegüent,

les nits un redós

de caliu i d'entrega.

Per com m’investires de glòria,

per fer d'ubèrrim cultiu

la nostra memòria,

pel batre del temps

sobre el mar

de les meves espumes dissoltes…

Per tantes coses, amor!,

per tantes coses…

Fes d'homenatge el meu nom,

d’homilia la meva petja,

l'estela que voldria rubricar

perpètuament sobre el teu cor,

les arrels del nostre cel

sobre la mare nostra terra.

Un raconet, amb la vènia,

per a poder raure amb tu

dins la teva pell,

dintre casa teva.

I riure del que sempre rèiem,

detestar el que detestàvem,

fruir del que fruíem…

Per favor: parla’m.

Només parla’m, si us plau!

Parla’m…

I si vols fes-me omniscient,

que em tens aquí, d'ànima present,

fes-me màgica,

fes-me transcendent.

A cada embat del teu viure,

et seré suport, et seré vincle,

¡crida’m auxili i t’ajudaré!

Em trobaràs a l'altra punta

del nostre sender,

al destí on arribaràs tu després,

que no t'hi empenyi cap pressa.

Vestits d'estol d'ocells cantaires,

serem volar, serem d'aire.

Contemplarem els topants

que ens varen veure estimar,

la metafísica del perquè

ens vam trobar,

les consideracions del fat

per a truncar-nos l'encontre.

Com hem sigut mentre hem estat:

¡el tot, l'un per l'altre!
Subir